diumenge, 14 d’octubre de 2018

La font de la donzella, d'Àngel Carbonell










per a Ingmar Bergman






No podia ser, no, que se’ls morís la noia,
tan bona, i que no fos perquè Déu ho volia
per alguna raó. Que brollés una font
on l’havien trobada demostrava el triomf
de la fe sobre el bosc, plagat de mals esprîts.

dimecres, 10 d’octubre de 2018

Un sonet de Blai Bonet

















Tu tens la meva vida i la vida
de tots dos, i em pregunt adesiara
si ets tu o no la meva pàtria avara
perquè en tu ni la terra ja no em crida.

dilluns, 24 de setembre de 2018

Un amor amb futur, d'Àngel Carbonell












el posat no enganya
la vista queixala

dilluns, 10 de setembre de 2018

carrers del poble, haiku d'Àngel Carbonell

Celebració del 50è aniversari d'en Josep Rull,
Plaça Vella de Terrassa











carrers del poble
          el groc          cantant          espanta
                    l’horda feixista








divendres, 7 de setembre de 2018

Sobre la poesia de la Dolors Miquel, breu comentari d'Àngel Carbonell












          

          
          A la Dolors Miquel la troben heavy, sigui dit des de l’admiració o des de l’animadversió, si més no així es desprèn del títol del recull de poemes inèdits que li ha publicat l’editorial Fonoll, Heavy Mikel.

dissabte, 1 de setembre de 2018

Vuit estrofes de 'Planeta Balalaika', de Jordi Guardans

Three Naked Boys Around a Coble, 1880, 
de Francis Sutcliffe











Es van batejar
despullats de cap
a peus, abraçats
amb força
dins d’un riu
que els estimava,
i els donava força
de vinyes al sol
enmig del fred
de la nit callada.

dimarts, 28 d’agost de 2018

baixant a plaça, haiku d'àngel carbonell

Mercat de la Independència de Terrassa











baixant a plaça
          els arbres enraonen
                    queda esperança











dissabte, 25 d’agost de 2018

Versions de Giuseppe Ungaretti, 34. 'Monotonia', per Àngel Carbonell












MONOTONIA
Barranc de l’Arbre Solitari, 22 d’agost de 1916

dilluns, 20 d’agost de 2018

Sobre Anne Carson i 'Nox', d'Àngel Carbonell












          "Nox" neix com un epitafi en forma de quadern de notes que la poeta dedica al seu germà gran, acabat de morir. En la seva edició comercial es converteix en un facsímil d’un quadern japonès que es desplega en forma d’acordió i que ens arriba dins d’una voluminosa capsa en forma de llibre que també pot semblar l’urna de les cendres d’un lletraferit. El quadern està trufat de fotos, escrits a mà, dibuixos, pintures, collages, segells, retalls de sobres i cartes, entrades d’un diccionari de llatí, citacions d’altres llibres, breus poemes, records, reflexions i assajos fragmentaris i de límits imprecisos.