dissabte, 9 de juny de 2018

'Una cita complicada', 1939, de W.H. Auden, traducció de Marcel Riera

Fotografia de George Platt-Lynes










Silenciosa i esmolada
en la llum clara d'octubre
d'un matí de diumenge
   la gran ciutat, reposant;
mentre jo a la finestra
contemplo per sobre l'aigua
el món dels Negocis
   amb els ulls d'un amant.



La humanitat, em penso,
quan s'ensuma
qualsevol cosa que emocioni
   com ara un rendez-vous,
ocupa el seu temps
pensant a l'atzar,
perquè quan l'amor t'espera
   el seny es torna obtús.

Per més que li agradaria
concentrar-se completament
en l'Objecte preciós,
   l'amor no en té els atributs;
Goethe ho va dir clarament:
ningú no contempla
una posta de sol preciosa
   més de quinze minuts.

Malinowski, Rivers,
Benedict i d'altres
demostren com la cultura comuna
   iguala vides abans separades;
les races matriarcals
maten en somnis els germans
de les seves mares i, les germanes,
   en vídues les han tornades.

Qui tot mirant
les cares al metro,
cadascuna tan única,
   si gosés no preguntaria
exactament quines formes
s'adiuen a les seves febleses,
si amor o desesperació,
   quin dels dos hi governaria?

Oi que ens agradaria saber
com influeix la feina
en la visió que té l'home
   dels destins humans?
Oi que poden, els funcionaris,
arxivar-los i els corredors de borsa
confondre la immanència
   amb els immobles urbans?

Quan un polític
somnia en la seva estimada:
multiplica el seu rostre
   entre la gentada?,
són afectuoses les seves respostes?,
té reaccions de tot o res?,
és que ell intenta comprar-la?
   fa soroll la besada?

Les mutacions de l'amor són rares:
així l'antic poema
de la carn secreta,
   ara sabem
que s'ha convertit de mica
en mica en l'amor
intellectualis de Spinoza;
   com s'ho fa, ho ignorem.

Aprenem a poc a poc
i, com a mínim, sabem això:
que hem de desaprendre
   bona part del que ens van ensenyar,
i creixem refractaris
als dogmes emfàtics;
l'amor com a Matèria
   és més estrany del que vam pensar.

L'amor necessita un Objecte,
però aquest canvia tan sovint
que, sigui quin sigui,
   qualsevol li sembla oportú:
quan jo era un nen
adorava una bomba d'aigua,
trobava que cada trosset
   era tan preciós com tu.

L'amor no té posició,
l'amor és una manera de viure,
una mena de relació
   possible normalment
entre coses o persones
si es dóna una condició
que és sine qua non:
   que es necessitin mútuament.

Mitjançant l'amor descobrim
un secret essencial
que alguns anomenen Èxit
   i d'altres Salvació;
demanar la lluna és
ser dolent i envejós:
només podem estimar
   allò que tenim en possessió.

Durant anys vaig creure
que l'amor era la conjunció
de dues oposicions;
   però estava equivocat;
els nois temen que
no valgui la pena estimar;
beneït siguis, amor meu: és a mi
   mateix que en tu m'he trobat.

Quan dos amants es troben,
aleshores s'acaba l'escriptura
del Pensament Analític:
   els amants, en el seu delit,
als morts s'equiparen;
estudiants de segon curs i pagesos,
els poetes i els seus crítics
   són el mateix al llit.










HEAVY DATE (1939)
Sharp and silent in the / Clear October lighting / Of a Sunday morning / The
great city lies; / And I at a window / Looking over water / At the world of
Business / With a lover's eyes.
All mankind, I fancy, / When anticipating / Anything exciting / Like a
rendezvous, / Occupy the time in / Purely random thinking, / For when
love is waiting / Logic will not do.
Much as he would like to / Concentrate completely / On the precious Object, /
Love has not the power; / Goethe put it neatly: / No one cares to watch the /
Loveliest sunset after / Quarter of an hour.
Malinowski, Rivers, / Benedict and others / Show how common culture /
Shapes the separate lives; / Matrilineal races / Kill their mothers' brothers / In
their dreams and turn their / Sisters into wives.
Who when looking over / Faces in the subway, / Each with its uniqueness, /
Would not, did he dare, / Ask what forms exactly / Suited to their weakness /
Love and desperation / Taken to govern there:
Would not like to know what / Influence occupation / Has on human vision /
Of the human fate; / Do all clerks for instance / Pigeon-hole creation, / Brokers
see the Ding-an- / -sich as Real Estate?
When a politician / Dreams about his sweetheart, / Does he multiply her / Face
into a crowd, / Are her fond responses, / All-or-none reactions, / Does he try
to buy her, / Is the kissing loud?
Strange are love’s mutations: / Thus, the early poem / Of the flesh sub rosa /
Has been known to grow / Now and then into the / Amor intellectu- / -alis of
Spinoza; / How we do not know.
Slowly we are learning, / We at least know this much, / That we have to unlearn /
Much that we were taught, / And are growing chary / Of emphatic dogmas; /
Love like Matter is much / Odder than we thought.
Love requires an Object, / But this varies so much, / Almost, I imagine, /
Anything will do. / When I was a child, I / Loved a pumping-engine, / Thought
it every bit as / Beautiful as you.
Love has no position, / Love’s way of living, / One kind of relation / Possible
between / Any things or persons / Given one condition, / The one sine qua non /
Being mutual need.
Through it we discover / An essential secret / Called by some Salvation / And
by some Success; / Crying for the moon is / Naughtiness and envy, / We can
only love what- / -ever we possess.
I believed for years that / Love was the conjunction / Of two oppositions; /
That was all untrue; / Every young man fears that / He is not worth loving; /
Bless you, darling, I have / Found myself in you.
When two lovers meet, then /There’s an end of writing / Thought and Analytics:
Lovers, like the dead, / In their loves are equal; / Sophomores and peasants, /
Poets and their critics / Are the same in bed.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada