dilluns, 27 de novembre de 2017

La musa dels nois, 10. Versió catalana d'Àngel Carbonell
















10, Estrató de Sardes









Fins i tot ara que t’ha crescut la primera barba i que
  ja tens tot un ramell de rínxols rossos
a les temples, jo no defujo el meu estimat, perquè, amb barba
  o pelut, sa bellesa és només meva.




Ε ἰ καί σὸι τριχόφὸιτὸς ἐ πεσκίρτησεν ἴ ὸυλὸς,
  και ὸ τρυφεραι ὸ κρὸτάφὼν ξανθὸφυε ῖ ς ἕ λικες,
ὸ ὐ δ  ̓ ὸ ὕ τὼ φεύγὼ τὸὸν ἐ ρώμενὸν· ἀ λλαὸ τὸὸ κάλλὸς
  τὸύτὸυ, κ ἂ ν πώγὼν, κ ἂ ν τρίχες, ἡ μέτερὸν.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada