dissabte, 2 de setembre de 2017

DESCONSTRUINT LLÀTZER I, d'Àngel Carbonell

The Blessed, de Troy Schooneman












Jesús no parava enlloc gaire, amb la colla,
si es movia, el seguien,
si es quedava, ells també.
De vegades remugaven
i ell podia reprovar-los i anar fent,
amassant-los i provant-los,
pedra seca amb mala herba soscavant-la.


Esperaven el nou regne com un xàfec,
l’avinguda que s’ho havia d’endur tot,
que volien llepar el plat a la taula de Jesús.

I com més encegats el seguien
menys volia l’anyellet,
cada dia empaitat per més llops,
defugir el camí que du al Gòlgota,
tant d’amor se l’hi enduia.

Eren a Betània de Perea, a la riba del Jordà,
on tampoc no hi manca mai un gat
que s’ho miri, ple de mandra, des de l’ombra,
quan li van arribar a Jesús males noves de l’amic.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada