dimecres, 5 de juliol de 2017

La musa dels nois, 8. Traduccions d'Àngel Carbonell

Fotografia de Brian Oldham










8, Estrató de Sardes












Tot passant pel barri dels floristes, em vaig fixar en un xicot
    que trenava garlandes de flors.
No podent-ne escapar, em vaig aturar i, melós, li vaig demanar:
    "Vens la teva flor? Quant en demanes?"
Els colors li van pujar més que a les roses i va acalar el cap
    tot dient: "Fuig, que no et vegi el pare!".
Jo, per simular, li vaig comprar garlandes, i vaig oferir-les
    als déus, pregant que me'l concedissin.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada