dissabte, 29 de juliol de 2017

VAS FILANT, d'Àngel Carbonell

Aigües calmes, d'Stevan Reyes














Vas filant i enfilant-te per la xarxa febrosa
de llum que et reflecteix.

dilluns, 24 de juliol de 2017

BESTIESA L, d'Àngel Carbonell













Fins quan sembla més dubtós que l’estat modern pugui ser realment independent o estar al servei dels seus ciutadans, fins i tot així, aquest encara se’ns imposa com una fatalitat necessària, com l’única possibilitat encara existent per a una comunitat humana amb consciència d’ella mateixa, políticament instituïda o amb voluntat de fer-ho, de poder-se auto-governar mínimament, ni que sigui només per a restringir la llibertat que desitja. Bé es pot dir que tothom s'estima més les pròpies cadenes.

Així pot passar que un poble, per alliberar-se d’un mal aliè, n’hagi de crear un altre, sempre que sigui seu, perquè es pot fer la il·lusió de controlar-lo.










dimecres, 19 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA CCLXI, "El noi fatal", per Àngel Carbonell

Johnny and Vinny, 1963, per Danny Fitzgerald










Llibre V, 122, Diodor









Tot i que creguis que en Clini, fill de Megístocles,
          és més preciós que tots dos ulls,
tot i que surti esplèndid del bany de les Gràcies,
          no el festegis, que en trasbalsa molts,
i no és fàcil, perquè la sap llarga en amors.
          No burxis el foc, desgraciat!







Tommy, 1964, per Danny Fitzgerald










divendres, 14 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA CCLIX, "Bretxa", per Àngel Carbonell

George Platt-Lynes, 1938










Llibre V, 78, Plató el còmic





Tenia l’ànima als llavis mentre besava Agató:

           pobra, emergia per transvasar-se.








dilluns, 10 de juliol de 2017

dimecres, 5 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA VIII, "Les flors", per Àngel Carbonell

Brian Oldham










Llibre XII, 8, Estrató de Sardes











Passava per allà on són els floristes i em vaig fixar en un noi
          que trenava garlandes de flors.
No me'n vaig escapar i em vaig aturar, demanant-li dolçament:
          "Vens la teva flor? Quant en demanes?"
Els colors li van pujar més que a les roses i va acalar el cap
          tot dient: "Fuig, que no et vegi el pare!".
Jo, per dissimular, li vaig comprar garlandes, i en vaig guarnir
          els déus, a casa, pregant pel noi.