divendres, 5 de maig de 2017

Bestiesa 48, d'Àngel Carbonell

Pintura rupestre de la Cova de les mans,
a la Patagònia argentina.























          Quan vas despertar, hi era.






          I've seen things you people wouldn't believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the dark near the Tannhäuser Gate. All those moments will be lost in time, like tears in rain. Time to die.

Replicant Roy Batty (Rutger Hauer), “Tears in rain monologue”, Blade Runner.




          Un somriure, una mirada, un gest qualsevol que ens encanta, que és i no és, perquè no és possible fixar-lo en el temps ni en l'espai, que pot ser recordat mitjançant d’altres que se li assemblen, però que sempre és únic. La gràcia de la recreació o evocació artística rau justament en fer-nos recordar la del model viu.

          Això és la bellesa, un gest, el moviment espontani, indeturable, que ens enamora instintivament.

          Anhel de Gràcia. Amor.











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada