dimecres, 15 de març de 2017

VES PASSANT, d'Àngel Carbonell

Foto d'Andrea Galad











Ves passant, dius,
a l'Esteve, al Jordi, a l'Àlex, al Víctor
o potser a l'Àngel,
déu o dimoni que per un instant
i ja mai més
bé pot creure que ritma vida i temps,
el ben amat
que un moment vesteix i un altre despulla.
Prô qui el despulla?
L'amic, ell i tot i no-res li fan
perdre el compàs.


Ves passant, dius,
que sego massa arran l'herba menuda.
¿Prô no eres tu
la sequoia que s'aixecava ben
dreta al meu pas?
¿Tan arran t'he pelat que t'he deixat
desarborat?
¿I què se'n pot dir del verger secret
que et vas trobar
tan fresc i tendre que hi vas arrelar?
Tu sí que segues
arran, que sols t'abelleixen els brots
i els vas buscant
i gastant amb tant d'afany que del maig
en fas desembre.

Ves passant, dius,
perquè m'esmolo ungles i dents amb tu.
Que se m'escapa
el candor a glopades, dic jo, que el món
sorprèn i espanta,
jo mateix em faig por i m'aferro a tu,
prô t'esgarrapo.
¿Sóc jo, atordit, més ferotge que tu,
que corres rere
els talls més fins sembrant el desamor
perquè tens por?
Por de dir el teu amor o haver-lo dit?
L'has pagat car,
sí, i t'estimes més pagar-lo barat,
encomanant
la teva manca de coratge als altres.
Escampes mort
quan fas dels nois joguines sexuals
amb cada clau,
si no hi rets la teva ànsia de viure.

Ves passant, dius,
que sols pots retenir el somni un gemec,
que més ençà
de l'anhel o enllà de l'hora perfecta
sols pot haver
estrips i pedaços desesperats.
No vols patir
i passes desarrelat i patint,
i vols que passi,
jo que vull espantar la por rient.

Ves passant tu!








Terrassa, 11-13 de març i 3 de maig de 2017








Foto de Joey Barro












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada