diumenge, 5 de novembre de 2017

dimarts, 24 d’octubre de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA IV, "L'edat", per Àngel Carbonell

Untamed beauty, de Cody Furguson











L’edat (Llibre XII, 4) Estrató de Sardes

dilluns, 2 d’octubre de 2017

VERSIONS D'UNGARETTI XXIX, "Destí", per Àngel Carbonell

Foto de Nick Turner










DESTÍ
Mariano, 14 de juliol de 1916

Encarats als afanys
com qualsevol
fibra creada
de què ens planyem?

dissabte, 16 de setembre de 2017

DESCONSTRUINT LLÀTZER II, d'Àngel Carbonell

Acteó, de George Platt-Lynes










Jesús i els seus havien passat el riu fugint 
de blancs i negres, de blaus i rojos,
de tot color que es vol tot pla i no vol mullar-se per no perdre
puresa. Tenia tothom enrabiat
perquè no deia el que volien sentir, i si ho deia tampoc
volien sentir-ho.

dissabte, 2 de setembre de 2017

DESCONSTRUINT LLÀTZER I, d'Àngel Carbonell

The Blessed, de Troy Schooneman












Jesús no parava enlloc gaire, amb la colla,
si es movia, el seguien,
si es quedava, ells també.
De vegades remugaven
i ell podia reprovar-los i anar fent,
amassant-los i provant-los,
pedra seca amb mala herba soscavant-la.

dijous, 24 d’agost de 2017

BESTIESA LIV, d'Àngel Carbonell











La vida no té un sentit transcendent més enllà del que els individus o les societats li vulguin trobar.

dissabte, 19 d’agost de 2017

BESTIESA LIII, d'Àngel Carbonell

Fotògraf: Brian Oldham












La diferència és una variació que ens sedueix, aquí és on rau potser la clau d’allò que anomenem bellesa.

dimecres, 16 d’agost de 2017

BESTIESA LII, d'Àngel Carbonell

Foto per Maciej Grochala













Els creients acrítics són repugnants,
embruten el que més necessitem.











dijous, 10 d’agost de 2017

BESTIESA LI, d'Àngel Carbonell

L'Acadèmia de Plató, mosaic romà del s. I d. C,
procedent de la vil·la de T. Siminius Stephanus, Pompeia,
còpia d'un model hel·lenístic del s. III a. C.











A Sòcrates, a l’àgora de Terrassa, no li haurien fet prendre la cicuta, ell mateix se l’hauria presa.









 

dimecres, 2 d’agost de 2017

dissabte, 29 de juliol de 2017

VAS FILANT, d'Àngel Carbonell

Aigües calmes, d'Stevan Reyes














Vas filant i enfilant-te per la xarxa febrosa
de llum que et reflecteix.

dilluns, 24 de juliol de 2017

BESTIESA L, d'Àngel Carbonell













Fins quan sembla més dubtós que l’estat modern pugui ser realment independent o estar al servei dels seus ciutadans, fins i tot així, aquest encara se’ns imposa com una fatalitat necessària, com l’única possibilitat encara existent per a una comunitat humana amb consciència d’ella mateixa, políticament instituïda o amb voluntat de fer-ho, de poder-se auto-governar mínimament, ni que sigui només per a restringir la llibertat que desitja. Bé es pot dir que tothom s'estima més les pròpies cadenes.

Així pot passar que un poble, per alliberar-se d’un mal aliè, n’hagi de crear un altre, sempre que sigui seu, perquè es pot fer la il·lusió de controlar-lo.










dimecres, 19 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA CCLXI, "El noi fatal", per Àngel Carbonell

Johnny and Vinny, 1963, per Danny Fitzgerald










Llibre V, 122, Diodor









Tot i que creguis que en Clini, fill de Megístocles,
          és més preciós que tots dos ulls,
tot i que surti esplèndid del bany de les Gràcies,
          no el festegis, que en trasbalsa molts,
i no és fàcil, perquè la sap llarga en amors.
          No burxis el foc, desgraciat!







Tommy, 1964, per Danny Fitzgerald










divendres, 14 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA CCLIX, "Bretxa", per Àngel Carbonell

George Platt-Lynes, 1938










Llibre V, 78, Plató el còmic





Tenia l’ànima als llavis mentre besava Agató:

           pobra, emergia per transvasar-se.








dilluns, 10 de juliol de 2017

dimecres, 5 de juliol de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA VIII, "Les flors", per Àngel Carbonell

Brian Oldham










Llibre XII, 8, Estrató de Sardes











Passava per allà on són els floristes i em vaig fixar en un noi
          que trenava garlandes de flors.
No me'n vaig escapar i em vaig aturar, demanant-li dolçament:
          "Vens la teva flor? Quant en demanes?"
Els colors li van pujar més que a les roses i va acalar el cap
          tot dient: "Fuig, que no et vegi el pare!".
Jo, per dissimular, li vaig comprar garlandes, i en vaig guarnir
          els déus, a casa, pregant pel noi.














divendres, 30 de juny de 2017

diumenge, 25 de juny de 2017

VERSIONS DE L'ANTOLOGIA GREGA I, "La invocació", per Àngel Carbonell









Llibre XII, 1, Estrató de Sardes









Cal començar per Zeus, com diu Arat, prô jo,
avui, Muses, no us en donaré de feina,
que si estimo els xicots i amb xicots em delecto,
què n’han de fer les Muses de l’Helicó?










diumenge, 18 de juny de 2017

VERSIONS D'UNGARETTI XXIV, "Anorreament", per Àngel Carbonell












ANORREAMENT
Versa, 21 de maig de 1916

El cor ha prodigat les lluernes
s’ha encès i apagat
de verd en verd
he confegit

dimecres, 7 de juny de 2017

dissabte, 3 de juny de 2017

dimecres, 10 de maig de 2017

BESTIESA XLIX, d'Àngel Carbonell

Esperant els bàrbars










Dormim més que no pas vivim, i no per això hi veiem més clar








divendres, 5 de maig de 2017

BESTIESES XLVIII, d'Àngel Carbonell

Pintura rupestre de la Cova de les mans,
a la Patagònia argentina.











Quan us vau despertar, jo hi era.

dilluns, 24 d’abril de 2017

BESTIESA XLVII, d'Àngel Carbonell

Èol, de Pieter Paulus Rubens,
Museu del Prado, Madrid.




















A la societat moderna materialista i utilitarista, espiritualment empobrida, que ignora o menysprea la poesia que hi ha en totes les coses animades o inanimades, en què el valor de tot depèn del seu preu o de la seva utilitat, és a dir, com a objecte o subjecte de consum, ja li escau el prosaic, aquesta conversió de la literatura en útil que sols és valorat pel seu èxit comercial. El creador ja no ha de nodrir els esperits amb roses que no es puguin menjar, ha d'aconseguir que el client es trobi la rosa a l'amanida o al gelat, i llavors que no li manquin roses, fins que se'n perdi l'olor.

dijous, 20 d’abril de 2017

JACINT, d'Àngel Carbonell

Lliri, de Xavier Serra de Rivera











Just apagats els fogots de la nit

ja se n'encomana i s'encén el dia;

els camps, ben regats de sang, resplendeixen.

Les seves flors, les primeres d'enguany,

embelliran la taula pel sopar.

Eixugades les llàgrimes, el sol

continua el seu curs cap a la posta.







Terrassa, 17, 20 i 26 d'abril de 2017