dimecres, 7 de desembre de 2016

AQUELL COS VIU, d'Àngel Carbonell

"La resurrecció de la carn", fresc de Luca Signorelli a la
Catedral d'Orvieto, 1499-1504.

















 Aquell cos viu que tant vas desitjar
no empresonava res més que el teu goig,
ara jeu mort i enterrat.


Mentre visqui qui en guardi un bon record
resta una ombra cada cop més subtil,
en acabat sols l'ossera i l'oblit.

Què se n’ha fet
d’aquell cabell, d’aquells ulls, d'aquells llavis,
d’aquell coll ample, d’aquell pit de bronze,
dels mugrons setinats i les aixelles,
del ventre llis, fortes cames i peus,
d’aquelles cuixes i d'aquella polla
que expugnava tant portes com finestres,
per la qual t'agenollaves,
que de grat les dents l'haurien segada?
Ara ja te la pots fotre!
Detall de "La resurrecció de la carn" de
Luca Signorelli a la Catedral d'Orvieto.
I d’aquell cul rodó, ferm, com un préssec,
que tants cops et vas menjar amb frenesí?

¿I d’aquella sang tan densa
que et revifava, tan bella
quan li tacava la pell?

Ara tot és pols, i perquè no viu,
oblides que estimaves aquells ossos?
Com si haguessis estimat un esprît?
On és l'esprît perquè li duguem flors?













Vilatrista, 1 de novembre de 2014/ 26 d'octubre de 2015/ 25 de juliol i 14 de novembre de 2016/ 23 de gener i 5 de febrer de 2017













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada