dissabte, 24 de desembre de 2016

dijous, 22 de desembre de 2016

A POC A POC ES DESVETLLA, per Àngel Carbonell

Tetis i Peleu, kílix àtic de figures vermelles, vers el 490 a. C.,
Cabinet des Médailles, París










A poc a poc es desvetlla, ara estira
els peus, les cames, els braços, badalla,
es va deixondint, el licor li corre
roent per les venes i les escates.

divendres, 16 de desembre de 2016

Te i simpatia, d'Àngel Carbonell

L'ascensió, de Vitaly Dorokhov



«No footage of Mary and Martha side by side on the sofa
discussing how they manage
at home
with a dead one sitting down to dinner»


Anne Carson. «TV Men: Lazarus».












Marta i Maria seien al sofà
de la saleta d'estar,
incòmodes i emmascarades,
els llavis una llaga encesa;
als costats, asseguts a les butaques,
l'entrevistador i Llàtzer;
al mig la tauleta,
amb el servei de te de plata
i una safata amb pastes,
i, dominant, la càmera engegada,
feia calor.

dissabte, 10 de desembre de 2016

Entre cel i terra, d'Àngel Carbonell



per a l'amic Andreu Pérez Mingorance

















Entre cel i terra, als arbres,
tan animals com els altres,
vivíem a casa nostra.

dimecres, 7 de desembre de 2016

AQUELL COS VIU, d'Àngel Carbonell

"La resurrecció de la carn", fresc de Luca Signorelli a la
Catedral d'Orvieto, 1499-1504.

















 Aquell cos viu que tant vas desitjar
no empresonava res més que el teu goig,
ara jeu mort i enterrat.