dissabte, 26 de novembre de 2016

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL XIII, Rima 76, per Àngel Carbonell












No sé si és la tan desitjada llum
del creador, el que l'ànima sent,
o per la memòria de la gent
que una altra bellesa al cor resplendeix;


o si fama o algun somni la fan
a l'esguard evident i al cor present,
deixant d'ella un no sé què de coent,
que és tal vegada el que ara em fa plorar.

El que sento, el que busco i el que em guia
amb mi no hi és, ni sé veure on podria
trobar-ho, i sembla que altres m'ho revelen.

Això, senyor, passa des que us vaig veure,
que un dolç amarg, i un sí, i un no, em remouen:
ben cert que això m'ho han fet els vostres ulls.










Apollo-Rey, de Hedi Xandt











Non so se s'è la desïata luce
del suo primo fattor, che l'alma sente,
o se dalla memoria della gente
alcun'altra beltà nel cor traluce;

o se fama o se sogno alcun produce
agli occhi manifesto, al cor presente,
di sè lasciando un non so che cocente,
ch'è forse or quel c'a pianger mi conduce.

Quel ch'i' sento e ch'i' cerco e chi mi guidi
meco non è; né so ben veder dove
trovar mel possa, e par c'altri mel mostri.

Questo, signor, m'avvien, po' ch'i' vi vidi,
c'un dolce amaro, un sì e no mi muove:
certo saranno stati gli occhi vostri.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada