diumenge, 23 d’octubre de 2016

COR SALVATGE, per Àngel Carbonell

Dafne i Apol·lo, 1622-1623, marbre de
Gian Lorenzo Bernini, Galeria Borghese,
Roma










Aquell esguard purpuri flamejava
sense repòs, com brasa en la penombra,
com injectat per una deu de magma
que ha pogut obrir-se pas vers el cràter,
talment com un aire de l'inframón
que qualsevol espurna pot encendre,
el foc d'aquell cor salvatge, magnètic,
t'envaïa amb estrany entusiasme.


Cremava a foc lent de tan llangorós
quan volia fer veure que es donava,
prô més tost ferotgement, a foc viu,
sense distinció en amor i en guerra,
una ombra n'enterbolia l'entorn,
el gel entusiasta es transmutava
entre l'atzur i l'argent, llampegava
com a l'estiu fan les tempestes seques.







Els seus ulls semblaven dipositaris
d'una memòria superbiosa,
més antiga que totes les edats,
reflex fidel dels llacs d'alta muntanya,
que fan el ple de la seva bellesa
i perill davall un vel de puresa,
pròpia potser d'alguna ciutat
mítica submergida per les aigües.

S'alçava altiu, amb aquell esguard, bell
i poderós, ja fos per engendrar
amb el seu esperma tot l'univers
i del no res extreure'n l'espaitemps,
fos per alletar la vida al bressol
o simplement per muntar vent o núvols
i encalçar donzells i goges esquerpes
a gust, sense vergonya ni recança.









Terrassa, 30 de març-24 d'octubre de 2015/ 23 i 25 d'octubre de 2016/ 8 d'agost de 2017











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada