dissabte, 5 de setembre de 2015

Bestiesa 34





El pa nostre de cada dia, els interessos o necessitats enfrontats d'uns o altres han convertit Síria en un camp de batalla que només s'acabarà per esgotament.


L'islamisme és l'enèsima manifestació i la més perillosa actualment del gran mal que comporta que els grans problemes polítics, socials, econòmics, culturals..., fins i tot les guerres, hagin esdevingut causes sagrades, hom no pot posar-se d'acord o arribar a transaccions sobre coses sagrades.

Mai com ara que el pacifisme i l'humanitarisme són tan influents arreu, sobretot al primer món, molt més que en qualsevol altre moment de la història, mai com ara les guerres han estat tan sagrades, tan totals, tan terribles. La majoria de guerres actuals necessiten una causa sagrada, justificar-se, quan una causa és sagrada la derrota és inacceptable, les guerres es lliuren al tot o res. Buscar la pau o l'acord per aturar-la ja no és un simple acte de traïció, és un acte herètic i les societats més pretesament civilitzades són plenes d'inquisidors benpensants que somien amb cremar bruixes.

L'edat contemporània, amb les seves causes i les seves guerres sacralitzades, té molt de la tan injustament menyspreada edat mitja, on la majoria de guerres tanmateix eren com un esport controlat pels seus practicants, la noblesa militar, que es passava l'hivern entrenant-se caçant, jugant als escacs o empaitant les senyores, vull dir que les pitjors guerres (croades, guerres de religió...) llavors eren l'excepció, fins i tot llavors eren  l'excepció, ara són la norma.

¿Cóm no s'ha d'estripar les vestidures la gent inconseqüent que no veu o que no vol veure com és el món, com són els homes, o els animals, ni l'atapeïda xarxa de causes i efectes que és la història, la selva de la humanitat, que només podem abandonar per la mort, en la qual la supervivència és difícil, la vida un regal i res no és possible que no faci mal i bé a l'hora?








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada