dijous, 12 de desembre de 2013

VERSIONS DE MIQUEL ÀNGEL I, Rima 58, per Àngel Carbonell

Fa poc més de deu anys vaig llegir les rimes del polifacètic Miquel Àngel, gran escultor, gran pintor, gran arquitecte i també gran poeta. I així com les seves obres artístiques en general són el reflex d'una concepció de l'art extremadament exigent, que cercava l'excel·lència sense la més mínima complaença, també la seva poesia havia de ser, no podia ser d'una altra manera en el seu cas, no un simple divertiment sinó un treball molt exigent, dur i tempestuós per a expressar les seves inquietuds. Arran de la lectura en vaig triar un petit nombre, els que més em van agradar llavors, i els vaig traduir, sense preocupar-me gaire de metres o rimes, però mirant de mantenir una cadència.

....................................................................................................

Gairebé tres anys després, agost de 2016, havent decidit augmentar el nombre de versions, m'he sentit en l'obligació de fer un repàs més exigent a la versió de la rima que ocupa aquest post, la 58, aquest cop havent-me preocupat força  més del metre, com també en les noves versions que aniré publicant.




RIMA 58


Se l'immortal desio, c'alza e corregge
gli altrui pensier, traessi e mie di fore,
forse c'ancor nella casa d'Amore
farie pietoso chi spietato regge.

Ma perché l'alma per divina legge
ha lunga vita, e 'l corpo in breve muore,
non può 'l senso suo lode o suo valore
appien descriver quel c'appien non legge.

Dunche, oimmé! come sarà udita
la casta voglia che 'l cor dentro incende
da chi sempre se stesso in altrui vede?

La mie cara giornata m'è impedita
col mie signor c'alle  menzogne attende,
c'a dire il ver, bugiardo è chi nol crede.

Si l'immortal desig, que alça i governa
pensaments aliens, mostrés els meus,
potser fins a casa d'Amor faria
pietós qui despietat hi regna.

Prô puix que l'ànima, per llei divina,
té llarga vida i el cos mor en breu,
no poden els sentits lloar o prear
el que no poden comprendre del tot.

Llavors, ai las! com podrà escoltar
l'honest anhel que encén el cor per dins
qui tothora es veu reflectit en d'altres?

De l'amable tracte me n'han privat
amb el meu senyor, que fa cas d'enganys,
car, de veritat, fals és qui no hi creu.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada