dijous, 12 de desembre de 2013

Traduccions de Miquel Àngel, 1, Rima 58, per Àngel Carbonell

La calúmnia d'Apel·les, 1495, de Sandro Botticelli,
Galleria degli Uffizi, Florència













Si l'immortal desig, que alça i governa
pensaments aliens, mostrés els meus,
potser fins a casa d'Amor faria
pietós qui despietat hi regna.

Prô puix que l'ànima, per llei divina,
té llarga vida i el cos mor en breu,
no poden els sentits lloar o prear
el que no poden comprendre del tot.

Llavors, ai las! com podrà escoltar
l'honest anhel que encén el cor per dins
qui tothora es veu reflectit en d'altres?

De l'amable tracte me n'han privat
amb el meu senyor, que fa cas d'enganys,
car, de veritat, fals és qui no hi creu.








Se l'immortal desio, c'alza e corregge
gli altrui pensier, traessi e mie di fore,
forse c'ancor nella casa d'Amore
farie pietoso chi spietato regge.

Ma perché l'alma per divina legge
ha lunga vita, e 'l corpo in breve muore,
non può 'l senso suo lode o suo valore
appien descriver quel c'appien non legge.

Dunche, oimmé! come sarà udita
la casta voglia che 'l cor dentro incende
da chi sempre se stesso in altrui vede?

La mie cara giornata m'è impedita
col mie signor c'alle  menzogne attende,
c'a dire il ver, bugiardo è chi nol crede.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada